Cor esquinçat,
llàgrimas negres
d'amargor
sobre la lluna
allargada del teu rostre.
Una pena infinita
com el temps
ofega i estremeix
fins a l'últim racó
del teu cos.
Sanglots i sospirs
naixen del teu cor
contristat i trist.
Rumor de por
en el frec de les teues dents.
Cos tremolós
com vela encesa
en la penombra fosca.
Pensaments de feblesa
inunden la teua ment.
Et preguntes què fer,
com fugir de l'infortuni,
com escapar dels braços
que t'impedeixen
ser lliure com gasela.
No pots.
L'amor et posseeix
fins a l'extrem
de negar-te a tu mateixa
el major consol.
La llibertat que sents
lluny d'aqueix amor
que et corrou i et corromp
té un preu: L'oblit
del volcà de les teues passions.
Recordar aqueix foc
és la teua mort en vida.
Per ell els teus ulls ploren
llàgrimes negres.
Sense ell, la teua ànima feliç seria.
