Sols demane el teu perdó
com a dona penedida que sóc.
Si tingués el poder d'apagar
el passat que ens ha allunyat,
convertiria la freda negror,
que inunda el meu esperit, en claredat.
Sols demane el teu perdó
d'home noble i generós.
Sols demane la teua confiança
per esborrar la foscor del camí,
que turmenta el meu esperit
enamorat, però lluny de tu.
Sols demane el teu perdó
perquè sóc conscient del meu error,
de l'estúpida manca de valor
que ha transformat el nostre amor
en indiferent desil.lusió.
Sols demane el teu perdó...
Sols demane al teu amor
que puga perdonar la feblesa
d'una dona equivocada,
d'una dona trista i desolada
que sols anhela compartir
la seua vida amb tu .
Perquè sense tu, el passat
i el futur no viurien en mi.
Perquè amb tu, la meua vida
té principi i continuació.
Sense tu, preferiria morir,
amb tu, la vida és el paradís
