Embriagada per tanta bellesa
vague pels carrers de la meua ciutat.
Temple de guerres ha sigut,
però mai no s'ha volgut lliurar.
És ciutat que no es rendeix
ni en amors ni en batalles.
Només sap mostrar-se ferma
i no deixar-se conquistar.
Altiva alça el seu cap,
mai no ha lliurat el seu amor
ni al seu més fidel senyor.
És valenta com cap altra,
senyora entre totes les reines,
galantejada per la seua grandesa.
La tarongina perfuma els seus carrers
i embriaga de fragància els seus racons
desbordant els nostres cors de dolçor.
