Recorde aquells anys dolços i llunyans,
Aquells anys que fruïa amb delit
Quan eixia a jugar amb les amigues
I tornàvem esgarrades pels rebolcons.
Jugàvem a la placeta de l’església,
Al jardinet, com l’anomenàvem tots.
De pedra dura i sols quatre arbres
Era el nostre jardí alegre dels jocs.
El temps, rodamón de records,
Em porta nostàlgies d’infantesa
I em fa reviure els vells somnis,
Somnis que ja no es compliran
Perquè així ho dicta l’experiencia implacable,
Perquè així ho mana la prosaica realitat
