Papallones somiadores,
embogides i encisadores,
Ballen en la meua ment.
Records del passat ja finit
Assalten el meu cor buit.
Odie el laberint d'ombres
Negres que m'afligeix,
Passat dolent que em recorda
La dolcesa de l'amor.
L'amor no correspost
Enfonsa la meua ànima
Com navili en l’infern de l'oceà.
Els meus pensaments vaguen
Com moribund sense sostre,
Per atzucacs foscos i estrets,
Sense albirar el final
De la meua infinita agonia.
Aranyes negres
embullen els meus sentits.
Fàstic i repulsa profunds
Envaeixen el meu esperit esclau
D'un plaer acabat.
Però no, sóc una dona forta
Amb sement en les seues entranyes,
Sent l'alegria d'estar viva
I de poder triar el final
