Sona el refilet dels ocells,
Llunyà, trist, estrident,
Que em porta records
De la meua joventut daurada.
Records d'èpoques passades,
Molt més bells
Que la realitat vigent.
Vaig ser llavors més feliç que ara?
O per ventura mai gaudim del present
I sempre és millor el passat inexistent?
Què trista seria la nostra vida
Si açò fóra veritat!
Enyore la meua dolça joventut,
El meu món oníric d'ahir,
Que somiava convertir
En plena realitat...
Si la nostra joventut és
L'espill dels somnis
Que desitgem metamorfosar
En bella veritat...
Què serà la nostra vellesa?
La certitud que només
Existeix el present
Perquè el passat mai no ha viscut,
Únicament va ser un somni,
Un anhel de felicitat.
Enyore el cant alegre dels ocells,
Rellotges atmosfèrics d'eterna primavera
