Quan arriba la nit
I la lluna apareix joiosa
Pense en la nostra estima,
En el nostre amor sense mesura.
Fa molts anys que caminem junts,
Els teus passos al costat dels meus.
No som satèl.lits l’un de l’altre,
En llibertat són els nostres moviments.
Sabem que després de les estones de joia
Acudeixen els instants d’angoixa.
Sols instants, amic meu, sols això.
La perfecció no és ací, en aquest món.
Però què seria la vida
Sense aquesta alternança?
Una brutal monotonia,
Una monotonia sense final.
