No existeix l'amor en la meua vida,
Vaig deixar de creure en ell.
No sé si em sent més lliure
O més sola sense ell.
Quan desitjava estimar
No vaig trobar les carícies somiades,
Ara que no les cerque,
Em sent desesperada.
L'amor és la meua obsessió,
El meu pesar, la meua maledicció.
L’inici de la meua bogeria,
La meua solitud trobada,
La meua ànima esquinçada,
El meu principi i el meu final.
L'esperança va morir ja,
Entre tots la matàrem
I ja no reverdirà.
Color de fang sembla,
Vola com coloma errant
Que no trobara el seu niu
I fugira del meu cor.
Com tornar a sentir
La meua ànima farcida de goig?
Com tornar a somiar
El frec dels teus llavis en els meus,
Si la consciència aparta de mi
Aquests desesperats sofriments?
Estimar-te va ser la vida,
Perdre't serà la meua mort
