La dolcesa dels teus llavis àvids
turmenta el meu cor fuetejat d’amor.
L’escolte als polsos que bateguen
en una cursa boja sense retorn.
L’estima corresposta, com la nostra,
viu tan poques vegades en aquest món
que cal gaudir-la sense apurar-la,
cal fruir-la a petits glops.
L’amor que nodreix els nostres cossos
naix de l’ullal de les nostres ànimes,
que no coneixen la rancúnia del dolor.
Amor, tendresa, passió, respecte....
conreen la prada que il.lumina
la nostra infinita devoció
