A Ximo
Eres les pupil•les blaves
La llum de les quals il•luminava els meus dies.
Eres el company
Les mirades del qual feien vibrar
El meu cor il•lusionat.
I em vaig quedar sense tu
Quan acabava l'estiu,
Quan els pardalets
Emprenien el vol
A la recerca d'altres nius.
I em vaig quedar sense tu,
Sense saber-ho, sense esperar-ho...
El somni d'amor es va fondre
Amb la terra, la nostra mare.
I vaig plorar, em vaig desesperar, vaig patir.
I vaig vagar com ànima errant
A la recerca de consol,
Trobant l'oblit virtual,
Aqueix oblit que aconsegueixen
Els esperits solitaris i tristos.
I et vaig retrobar en aquestes pobres lletres,
Vaig sentir la teua bella mirada en el meu clatell,
Com si llegires aquest poema meu.
I vaig saber, per fi, que mai em deixaries
I que el teu afecte em seguiria
Fins al meu últim alè.
