M’agrada notar l’alenada humida
de la mar sobre el meu rostre ardent,
albirar l’esclafit de les ones
sobre l’arena mullada.
El vent xiula provocatiu
sobre la massa verdosa,
formant les onades d’escuma
que joiosos contemplem.
Oh mar gloriosa que has inspirat
els poetes al llarg dels segles!
Lloada i vituperada has estat,
però sempre viva i present.
Oh dolç bressol salat on s’acaronen
els units per les fletxes d’Eros!
Dolç gronxador que aconsella
el sacrifici venal dels amants!
Oh aigua atemporal que recorda
tots els secrets de l’Univers!
Tu coneixes els meus somnis
en acaronar afectuosament
els meus pensaments.
