La vida se't va escórrer
d'entre els dits.
La vas soltar sense pensar
i caigueres a l'abisme.
El teu dolç somriure,
l'atzabeja de la teua mirada,
les corbes del teu esquelet
van embruixar la Mort.
Es va afanyar a venir al teu encontre
i et va arrancar el que més estimaves.
Només van quedar les teues arrels,
la bellesa del teu esperit pur.
I ací va quedar la teua ànima atrapada,
presonera del seu món somiat.
I ací quedarà per sempre
fins a comprendre el seu assassinat.
Hauràs de preguntar a la Capritxosa
per què ha robat els teus somnis,
la teua llum plena de vida,
el teu anhel de felicitat enyorada.
Potser responga que l'enveja
és la seua virtut més estimada,
i l'enveja tafanera i traïdora
és el més cruel dolor d'aquest món.
Sols per enveja ha arrabassat
la teua vida plena,
els teus somnis de felicitat...
Sols per enveja, una vida robada.
