Formós taronger de la Ribera
la teua flaire inundava el meu cor.
Abans lluïes senyorial i tibat;
avui, assedegat i sense braons,
soltes els teus fruits estimats.
Escampats resten a la terra esquerdada,
amb ulls plorosos els mires morir.
¡Mancat d'aigua per la sequera,
cor adormit i sense fills!
